Un
dels animals fabulosos més freqüents en les cultures de tot el món és el drac. N'hi
ha de tota mena, amb potes o sense potes, amb ales o sense, bons i malvats,
mascles i femelles, de terra i d'aigua. Costaria trobar alguna cultura actual o
antiga que no tingui algun drac: xinesos, japonesos, azteques, indis, germànics...
Això sense comptar amb tota la saga draconiana dels relats de ciència-ficció,
tant de moda en l'actualitat.
La
paraula drac prové del llatí draconem, emparentat amb el grec drakon, que significa serp. I, en efecte, els
dracs grecoromans, són descrits com a serps gengants.
Algunes
d'elles es dedicaven a devastar contrades senceres, fins que arribava el valent
heroi que les matava i posava els coses a lloc, com la serp gegant de Salamina, morta per
Cicreus; la de Lídia, morta per Damasén o la de l'illa de Rodes, morta per
Forbas.
D'altres
custodiaven llocs consagrats a alguna divinitat, com la serp que vigilava les
cascades d'Ares, prop de Tebas, que va ser morta per Cadme; la dels boscos de
Zeus a Nemea o la serp de l'arbreda d'Àrtemis a Mísia.
La
més coneguda d'aquestes serps és, sens dubte, la serp Piton, que vivia en una
gruta del Mont Parnàs i vigilava l'oracle de Delfos. Així la descriu Apolo,
després de matar-la.
qui modo pestifero tot iugera ventre prementem
stravimus innumeris tumidum Pythona
sagittis.
Fa poc he abatut amb innombrables fletxes la botida Piton,
que tantes jovades ocupava amb el seu ventre pestífer.
(Ovidi,
Metamorfosis, 1, 459-60).
Després
el déu Apolo li va prendre el lloc i va establir a Delfos el seu oracle. És per
això que la sacerdotesa que interpretava les seves profecies i vaticinava el
futur s'anomenava Pitonisa.
Un
tercer grup de dracs-serps es dedicava a vigilar algun tresor, fins que
arribava l'heroi que vencia el drac, com en les dues històries que ara veurem i
que tenen per protagonistes Hèrcules i Jàson.
La
primera història parla del drac que custodiava les pomes d'or del Jardí de les
Hespèrides. Les pomes d'or eren un regal que la deessa Gea havia fet a Hera
quan aquesta es va casar amb Zeus. El jardí, situat en algun lloc indeterminat
de l'oest, més enllà de l'Oceà, era cuidat per les Hespèrides, les filles del
Vespre: Egle, "la resplendent"; Erítia, "la vermella" i
Hesperaretusa "l'Aretusa de Ponent". Hera, a més, hi va posar com a
vigilant, el drac Llàdon. Hèracles, en el seu onzè treball, va matar el drac
(segons algunes versions, només el va adormir) i va robar les pomes. El drac va
ser transportat al cel i es va convertir en la constel·lació Draco, mentre
que les noies es van transformar en un om, un salze i un pollancre.
La
segona història la trobem a la Còlquide, regió fabulosa situada als confins
orientals del món conegut dels grecs. Frixus, fill de Nèfele (Núvol), hi havia
arribat muntant un carner volador de pell d'or, quan fugia de la seva
madrastra, que el volia assassinar. En aterrar, Frixus va sacrificar el carner
en honor del déu Ares i va penjar d'un arbre la seva pell d'or, que era custodiada
per un drac. Un altre gran heroi, Jàson, va robar el velló gràcies a l'ajut de
Medea, filla del rei, enamorada de Jàson. Medea va adormir el drac amb un
encanteri i una poció màgica, tal com explica Apoloni de Rodes en les Argonàutiques.
Aquí el drac és descrit com una serp gegantina:
Hi estenia el seu coll llarguíssim la serp vigilant
d'ulls insomnes, que, de lluny, els veiè acostar-se.
Xiulava terrorífica i ressonava la llarga riba i el bosc
immens
(...)
Com quan sobre un bosc que crema es descargolen
infinites espirals
de fum cendrós, i s'hi afegeixen de noves
contínuament i
s'alcen per l'aire amb gran serpenteig,
així el monstre movia els interminables anells escamosos.
(Apoloni
de Rodes, Argonàutica, 4, 127-144).
Que
les serps tenien poders màgics i que, en alguns casos, podien volar, està ben
representat en la iconografia, com en una ceràmica àtica del segle V aC, on es
veu la màgica Medea, volant en un carro tirat per serps.
Ara bé, en quin moment "li surten les
ales" als dracs de la mitologia grecoromana? No ho sabem amb
certesa però penso que l'origen pot trobar-se en el carro de Demèter, (Ceres,
per als romans), deessa de l'agricultura. Demèter, en efecte, tenia un carro
alat tirat per dos dracs, com es pot veure en una altra gerra àtica dels s. V
aC.
Ja que el carro vola i és tirat per serps, és facil fer-se una imatge en
què les ales passin del carro als drac, com es pot veure en un camafeu romà del
segle II.
Catasterismes.
Ja
hem vist que el drac fou convertit en la constel·lació que porta el seu nom.
Així ho descriu Eratòstenes:
Aquest és el gran Drac que està entre les dues Ósses. Diuen
que era el
que guardava les pomes d'or. Va morir a mans d'Hèracles, per això li fou
assignat també un lloc entre les constel·lacions per Hera,
que el va posar
com a guardià de
les pomes, al davant de les Hespèrides. (...) Té un tret
distintiu clar: l'oprimeix la figura d'Hèracles, com a
recod de l'aferrissada
lluita. Té tres estrelles brillants sobre el cap, dotze al
llarg del cos fins a
la cua, molt properes entre si. En total quinze.
(Ertòstenes,
Catasterismes 3, Draco)
|
Constel·lació del Drac. |
Figueres.
Als
carrers de Figueres el drac està molt ben representat, ja des del segle XV. En efecte,
al carrer Girona, on hi havia hagut la botiga de discos Causa, si alceu un xic
la vista, trobareu una dovella amb una inscripció gòtica que diu "Posada
del Senyor Rei" i hi apareix l'elm amb cimera dels reis d'Aragó. En la
cimera destaca un dragó alat, que els reis van triar com a símbol heràldic a
partir de Jaume primer, ja que jugaven amb la paraula "D'Aragó /
Dragó", que sónen molt igual.
És
curiós observar que la major part de dracs figuerencs són representats en peces
de forja, com en una finestra del carrer Germanes Massanet, on es veuen dos
dracs escamosos entortolligats; també en un balcó del carrer magre i en les
finestres de la Torre Galatea; al forrellat de la porta del Casino Menestral o
en el fanals. de la placeta baixa de la Rambla. Són espectaculars dos
picaportes, un a l'església del convent de les monges de Santa Clara, al carrer
Santa Llogaia, obra de l'arquitecte Josep Roca i Bros (1852) i un altre al
carrer Sant Pau, a la casa de l'arquitecte Pelai Martínez (1898-1978).
Esculpits
en pedra, tenim un preciòs drac alat en un balcó de la casa Cusí, a la Rambla,
obra de Josep Azemar (1894), a més de dos dragonets a banda i banda de la porta
principal.
Sobre la farmàcia Deulofeu, a la plaça de La Palmera, podem veure dos dracs d'estil orientalitzant, esgrafiats a la façana. Al carrer Villallonga núm. 36, trobem un drac alat esculpit en fusta.
Finalment tenim la magnífica escultura del drac i Sant Jordi, a la plaça Catalunya, obra de l'artista Mercè Riba (2011), on, per cert, el drac torna a ser representat com una gran serp, aquàtica, en aquest cas.
Podreu observar, però, que la fera no sembla tan salvatge als ulls de la meinada que juga al seu voltant....
Aquest text ha vist les seves primeres paraules en un el restaurant Hong kong de l'Escala, on jo estava envoltat de dracs mentre menjava un "rollito de primavera". Les traduccions dels textos clàssics són de qui suscriu. La imatge que encapçala et text és un detall del forrellat del Casino Menestral de Figueres.
El tema musical que he triat avui és To the Stars de la pel·licula Dragon Heart, dirigida per Rob Cohen (1996), amb música de Randy Eldelman. En aquesta seqüència final es veu la constel·lació del Drac.
https://www.youtube.com/watch?v=jmF3a_RgimU