Granotes

De vegades el nom fa la cosa, o la cosa fa el nom, depén com es miri.

Com en el cas de la granota. El seu nom és una onomatopeia que ens recorda la seva particular manera de cantar. En llatí el nom és rana, mot d'on deriva (és prou evident, no?) el castellà rana. Del diminitu llatí ranúcula deriven l'italià ranocchio, el francès grenouille i el català granota. Tots aquests noms tenen en comú una R que cal pronunciar una mica "a la francesa", si volem imitar el cant del nostre petit amfibi. De fet, en català i en francès s'hi afegeix una G, per insistir en l'efecte gutural d'aquest so. En els idiomes d'orígen germànic també s'observa l'onomatopeia: anglès frog, alemany Frosch.

D'històries de granotes, els contes i les faules estan ben guarnits. Algunes tenen a veure amb la falsedat de les aparences i ens recorden que sota un aspecte llefiscós i uns ulls sortits s'hi pot amagar un príncep blau. Clar que, tal com està ara mateix la monarquia, no sé jo si és gaire interessant compartir negocis amb la reialesa...

Altres històries ens parlen de les petites misèries humanes, com l'enveja. I si no, pregunteu-li a aquella granota d'Esop que volia fer-se tan gran com un bou i que va començar a botir-se i botir-se. Fins que va petar, és clar.

Avui, però, parlarem de la grandiosa batalla entre les granotes i el ratolins. Una batalla que va sacsejar l'Olimp, tant com aquella en què Zeus i els seus germans van haver de lluitar contra els Titans i els Gegants: 

La causa del conflicte fou aquesta: 

El rei de les granotes, Inflagaltes, mentre nedava en el seu estany, va trobar-se un ratolí prop de la riba. Inflagaltes li va preguntar qui era, i el ratolí li va respondre que es deia Robamiques, fill del rei Rosegapans i de la reina Llepamorters. Inflagaltes va convidar Robamiques al seu palau, i li va dir que pugés a la seva esquena per travessar l'aigua. Però quan eren al bell mig de l'estany, hi va aparèixer una serp d'aigua. Inflagaltes, espantat, va capbussar-se cap a les profunditats de l'estany per escapar de la serp, amb tan  mala fortuna que Robamiques va caure a l'aigua. El ratolí, que no sabia nedar, va morir ofegat. Un altre ratolí ho va veure des de la riba, va portar la notícia al rei Rosegapans i aquest va declarar la guerra a les granotes.

La crònica d'aquest enfrontament la trobem en la Batracomiamàquia (bàtrakos, granota; mus, ratolí i màquia, lluita), que probablement va escriure el poeta alexandrí Pigres d'Halicarnàs. Tota l'obra, uns tres-cents versos, és una parodia molt divertida de la Ilíada d'Homer. La gràcia del text rau en què les descripcions són com les de la Ilíada, i tot és molt grandiloqüent, però els  protagonistes ara no són els troians Hèctor, Paris o Eneas, sinó les granotes Amantdelableda, Dormalabassa o Menjacols. I els grecs no són Aquil·les, Ulisses o Agamèmnon, sinó els ratolins Rosegapernils, Buscaolles i el valent Robacrustons.

Granotes i ratolins, doncs, abans de la gran batalla, s'armen a l'estil dels herois homèrics, amb escuts, cuirassa, elm, gamberes i llances.

Els ratolins duen per gamberes beines de fava, les seves cuirasses són de pell de mustela i de canyes, una tapa rodona de llàntia d'oli els fa d'escut i per casc porten una clova de pèsol. Llargues agulles de cosir són les seves llances.

Les granotes, per la seva banda, duen per gamberes fulles de malva, bledes per cuirassa i fulles de col com a escut, un elm de clova de cargolina els cobreix el cap. Joncs llargs i punxeguts els fan de llança.

Els herois de la gran batalla
Granotes		Ratolins
Fisígnatos Peleus Hidromedusa Hipsiboas Seutleos Ocimides Polífonos Limnòcaris Crambofagus Calamíntios Borborocetes Hidròcaris Prassofagos Pelobates Craugasides Origanios	Inflagaltes Viualabassa Reinadelesaigües Cantafort Amantdelableda Amantdelalfàbrega Cantamolt Sestimaelviver Menjacols Amantdelamenta Dormalabassa Sestimalaigua Menjaporros Vaalabassa Filldelsoroll Amantdelorenga	Psicàrpax Troxartes Licomile Pternotroctes Licopínax Tiroglifos Embasíquitros Liquènor Artofagos Troglodites Tirofagos Pternoglifos Filtreos Pternofagos Sitofagos Licopínax Cnisodioctes Artepibulos Meridàrpax	Robamiques Rosegapans Llepamorters Rosegapernils Llepasafates Rosegaformatges Buscaolles Llepacames Menjapa Vaalacova Menjaformatges, Mossegapernils Amicdelapanera Menjapernils Menjapà Llepaelrebost Assetjarostits Assetjapans Robacrostons

DDesprés de diversos combats singulars, amb moltes baixes a tots dos bàndols, apareix en escena, com un nou Aquil·les, el valent Robacrostons, que derrota totes les granotes que li surten al pas. I el ratolí hauria acabat amb la raça batràcia, si no fos que Zeus, que tot ho veu, va enviar des de l'Olimp un exèrcit de crancs que va posar en fuga els ratolins. Amb la posta de Sol, es va pondre també la batalla.

...

A Figueres, només he sabut trobar una granota en l'espai urbà. Ara bé, és una granota molt especial. Per veure-la haureu d'aixecar el cap a l'alçada del núm 9 del carrer Monturiol, a la casa Roger, obra de l'arquitecte Josep Azemar, l'any 1895. De la façana sobresurt una enorme gàrgola que reprodueix una granota just a punt de saltar. Vigileu que en dies de pluja no us escupi una llengua d'aigua i us deixi ben ruixats.

La música que avui acompanya és Thunderstruck ("colpejat pel tro" com li va passar a Robacrustons, sobre qui Zeus va llançar un llamp). És la primera cançó de l'àlbum The Razors Edge, del grup AC/DC publicat l'any 1990: https://www.youtube.com/watch?v=o_aFUTEHMe0