Coloms

Noé el va enviar en missió exploradora. Quan el colom va tornar, al cap de set dies, portava un branquilló d'olivera al bec. La terra ferma no devia ser gaire lluny i, en efecte, "el dia dissetè del setè mes, l'arca es va aturar sobre el mont Ararat" (Gènesi, 8, 4). Noé ja podria, per fi, deixar anar la seva preuada càrrega per tal que les parelles d'animals repoblessin la terra.

No és l'única vegada en què un colom és enviat a una "missió de reconeixement". En el viatge que va portar Jàson i els Argonautes a la cerca del velló d'or, en un punt de la seva perillosa i arriscada navegació cap a mons desconeguts, Jàson havia de travessar les Roques Simplègades, dos esculls flotants que xocaven entre si contiíuament, destrossant els vaixells que intentaven passar-hi pel mig.  En arribar-hi, Eufemos, el timoner, va deixar anar un colom que va passar volant entre les Roques havent perdut tan sols algunes plomes de la cua. Ho va interpretar com un presagi i va manar que les els argonautes remessin a tota velocitat. Van aconseguir de passar-hi, malgrat haver perdut una petita part de la decoració del vaixell.

En la mitologia romana, el colom s'associa a Venus, la deessa de l'amor, igual que l'àliga és l'ocell de Júpiter, el rei dels déus i dels homes, com cantava Homer.

La deessa que ensenyoreja Xipre, filla de l'escuma del mar, es desplaçava sovint muntada sobre un gran cigne, però quan pujava al carro diví que li havia fabricat Vulcà, el seu marit, eren els coloms els que tiraven d'ell. Mireu de quin manera tan plàstica descriu Apuleu el moment en què Venus puja al carro:

"Però Venus, rebutjant els mètodes terrenals d'investigació, es dirigeix al cel. Mana que li preparin el carro, aquell que l'orfebre Vulcà, amb subtil treball li va fabricar amb cura i li va posar com a regal de noces davant del llit nupcial. Era un treball admirable pel poliment de la llima aprimadora i preciós per l'abundància d'or. Dels molts coloms que eren prop de l'habitació de la seva mestressa, s'hi avancen quatre coloms blancs, i amb el seu caminar divertit, torcen els seus colls pintats, prenen el jou de pedres precioses i, quan hi ha pujat la seva mestressa, s'enlairen alegres. Seguint el carro de la deessa criden els pardals amb gran sorollada i altres ocells que canten dolçament, ressonant amb cants de mel, anuncien l'arribada de la deessa. Els núvols es retiren, el Cel s'obre per la seva filla i l'èter acull la  deessa amb goig. I la família cantora de la gran Venus no té por de trobar-se àguiles o esparvers rapinyaires".

Trobem, a més, altres coloms en la mitologia. És epecialment coneguda la història de les Peèïades- Eren set germanes, filles del tità Atles i de la nimfa marina Plèione, que tenen aquests noms tan sonors: Alcíone, Astèrope, Celeno, Electra, Maia, Mèrope i Taígete. En una ocasió, quan eren amb la seva mare a la regió de Beòcia, es van trobar amb el gegant Orió, que es va enamorar d'elles (no queda massa clar si de totes alhora o d'alguna d'elles en particular). El cas és que les va perseguir per tot Grècia durant cinc anys, fins que Júpiter les  va convertir primer en coloms i després en estrelles. Orió, va ser castigat a perseguir-les eternament pel firmament.

Malgrat que el nom genèric de Plèïades pot provenir del nom de la seva mare, és molt més probable que derivi del verb grec πλεϊν, ‘navegar’, perquè, vistes dels del Mediterrani, brillen intensament des de maig fins al novembre, l'època més apropiada per a la navegació, segons els antics. De les set estrelles, una brilla amb menys intensitat i no sempre és visible a ull nu; es tracta de Mèrope, l'única de les germanes que, segons Eratòstenes, es va ajuntar amb un mortal i no pas amb un déu.

Les Plèiades, des del punt de vista astronòmic, són un cúmul obert en la constel·lació de Taure. Són estrelles molt joves i brillants (només tenen 100 milions d'anys...) i tenen una gran importància en moltíssimes cultures actuals i antigues. Al Japó són conegudes amb el nom de Subaru (la marca de cotxes té com a logotip un grup de sis estrelles) i a casa nostre reben el nom popular de les Cabrelles o les Cabretes.

A Figueres trobem coloms reals una mica per tot, però els que alimenten aquest bloc, els coloms que podem veure petrificats o pintats en l'espai públic, no són gens freqüents. De fet, només  tenim un parell de coloms esculpits en una façana de la part alta de la Rambla, sobre la porta principal de l'edifici que avui ocupa una sucursal del Banc Sabadell. La casa és obra de l'arquitecte J. Gumà Cuevas i fou construïda l'any 1932. Sobre la porta principal, a banda i banda hi ha dos coloms enmig de fruits de tota mena, que donen un aire bucòlic al conjunt. 

Aquest text ha nascut a Figueres un dia boirós de novembre. Les imatges que acompanyen, a banda dels coloms de Figueres, són un colom de Picasso, utilitzat molt sovint com a símbol de la pau, un kílix de ceràmica ática de figures roges (c. 460 aC), on es representa Afrodita, cavalcant sobre un cigne. La fotografia és de la constel·lació de les Plèïades. La música que acompanya és el carpici 24 de Niccolò Paganini (1782-1840), em sembla veure-hi Orió perseguint les noies: 
https://www.youtube.com/watch?v=kn3HLT7mzoQ