domingo, 29 de noviembre de 2015

Esfinx




L'Esfinx, exultant sobre la roca, es complau en el seu triomf.
La boca plena de verí; els ulls, encenalls roents; les ales tacades de sang; el rostre esmorteït i pàl·lid. Tan pàl·lid com els ossos dels caminants infeliços que no han sabut deixifrar els seus enigmes.
I el monstre ja té preparada un altra endevinalla nefasta, la més subtil que mai hagi inventat, la més fosca, la més inextricable.
I arriba un nou caminant. Un jove de peus botits que ve de la llunyana Corint. Un jove que s'ha estremit fins les entranyes en sentir l'Oracle: "Mataràs el teu pare i et casaràs amb la teva mare". Un noi que ha volgut fugir del seu destí i que ha marxat de Corint i que ha arribat a la terra de Tebes. Tebes, la de les set portes, la ben murada, la rica en or.
Enrere queda un llarg vagareig, i, com en un somni boirós, un pont enmig del camí, i espases que brillen, i un home que cau mort, ferit pel ferro d'Èdip.
I, ara, al seu davant, l'Esfinx.
Èdip s'atura davant del monstre.
"Quin és l'animal que camina amb quatre potes al matí, amb dos al migdia i amb tres a la tarda?"
El jove de peus botits escolta impassible, sense por, i busca en el seu interior. De sobte, la resposta se li revela diàfana i clara: L'home. L'home que camina amb quatre potes en el mati dels seus dies, que és la infància. L'home que camina amb dos peus en l'apogeu de la seva maduresa. L'home que, encorbat sobre un bastó, camina sobre tres potes en el capvespre de la seva vida. L'home.

L'Esfinx, no podent ressistir la humiliació d'haver estat vençuda per un simple mortal,  es precipita cap a l'abisme. Èdip, orgullós i satisfet de la seva gesta, entra a Tebes, on serà aclamat com a nou rei i es casarà amb la reina Yocasta, que feia poc havia quedat viuda per la mort del seu home en un camí a mans d'un jove desconegut...


A Figueres només he sabut trobar una Esfinx, al carrer Vilallonga núm. 36, tallada en fusta sobre la porta. Al seu davant té un drac alat amb qui fa una bonica composició.






Aquesta nota ha nascut a Figueres, amb les primeres freds de l'hivern. La imatge que encapçala el text  és un kílix de ceràmica àtica de figures vermelles (480-470 aC), una copia del qual vaig comprar a Atenes ja fa una colla d'anys. La música és el tema The Eyes of Truth, un simple extret de l'àlbum The Cross of Changes (1994), del grup Enigma,  nom molt adient per al text d'avui, no trobeu?).


https://www.youtube.com/watch?v=a3fqoyIgPQA