Cignes

El cas del cigne és ben curiós. Tot i no ser un animal especialment freqüent al nostre país, és ben conegut de grans i petits. És evident que la tendra història de l’aneguet lleig, contada i recontada als més menuts, és un dels factors més importants d’aquesta coneixença.

En la mitologia grega el cigne apareix vinculat a Apol·lo, el déu de la bellesa, de les arts i de la música. Diuen que, quan Leto, la mare d’Apol·lo, va donar a llum el déu a l’illa de Delos, uns cignes sagrats van fer set voltes al voltant de l’illa, perquè era el setè dia del mes. Així ho canta el poeta grec Cal·límac en l'himne en honor de Delos:

            "Va dir. I els cignes, poetes cantors d'aquell déu,

            deixant el Pactol de Meònia, van fer set voltes

            a l'entorn de Delos. I els ocells de les Muses,

            els més melodiosos del ocells, cantaven durant el part.

            Després el nen lligà a la lira tantes cordes

            com  vegades els cignes cantaren en el part."

Aquesta associació dels cignes amb el cant ha produït una llegenda molt estesa que ha arribat fins a nosaltres i que es remunta a Aristòtil, segons la qual els cignes canten dolçament abans de morir.

Com altres aus d'ales grans, -penso, per exemple, en l'Albatros del poema de Baudelaire-, el cigne, en caminar, perd tota l'elegància que té quan neda o quan vola. Diu Carner, en uns versos del seu Bestiari (parla un cigne jove):

            "Si som lleugers damunt l'aigua

            com de petits ja mostrem,

            en caminant per la terra

            només sembla que ens gronxem."

Pel que fa al seu aspecte, a banda de la seva blancor radiant, un dels trets més característics del cigne és el seu coll llarg i corbat, que ens fa recordar figures ben diverses com la lletra S, un bastó o un bàcul de bisbe. Explica Ovidi que un jove anomenat Cycnus va enfrontar-se al poderós Aquil·les a la guerra de Troia. Cycnus, que era fill de Posidó, déu del mar, era invulnerable i les fletxes i les llances rebotaven en el seu cos com si fos una roca. Després d'haver-li llençat quatre javelines sense èxit,  Aquil·les, enfurismat, es llançà sobre ell, el va agafar pel coll i l’escanyà amb la cinta de l’escut. Quan Aquil·les es disposava a llevar-li les armes com a trofeu, el déu Posidó va transformar Cigne en l’animal que porta el seu nom.

Ara bé, la llegenda mitològica que més repercussió ha tingut en les arts, tant literàries com plàstiques, és la de Leda i el cigne. Diuen que Zeus, en una les seves múltiples aventures amoroses amb noies mortals, es va enamorar de la bonica Leda, esposa de Tindàreu, rei d'Esparta. Zeus va adoptar la forma d'un cigne i, fent veure que fugia d'un àguila, es va refugiar en braços de Leda i la fecundà. Aquella mateixa nit la noia va jaure amb Tindàreu. Al cap d'un temps Leda va pondre dos ous dels quals van néixer Pòl·lux i Clitemnestra, d'una banda, i Càstor i Helena de l'altra. A la ciutat d'Esparta, al temple de les Leucípides, es mostrava la clova d'un ou gegant que passava per ser l'ou de Leda.

En altres versions, no és Leda qui pon cap ou sinó la deessa Nèmesis que, transformada en oca, va ser fecundada per Zeus, transformat en cigne.

I és precisament amb aquesta versió que clourem la nota d'avui, tan volàtil, i que ens portarà fins a les estrelles.

En la seva obra Catasterismes ("Transformació en estrella") l'escriptor alexandrí Eratòstenes ens explica l'origen de la constel·lació del Cigne. Diu així:

"Aquest és el Gran Ocell que es representa amb un cigne. Diuen que Zeus, sota aquesta forma, va estimar Nèmesis, perquè ella, per tal de conservar la virginitat, es transformava en tota mena d'animals. Finalment, es va convertir en un cigne, per la qual cosa Zeus, adoptant també la forma d'aquest ocell, va volar fins al poble de Ramnous, a la regió de l'Àtica, on va prendre Nèmesis. Ella va pondre un ou del qual va néixer Helena, com explica el poeta Cratinus. Després Zeus, com que no va abandonar la forma del cigne, sinó que va envolar-se així cap al cel, va posar en les estrelles la imatge del cigne, volant tal com ell s'havia mostrat. Les estrelles que té són: una de brillant al cap, una de brillant al coll, cinc a l'ala dreta, quatre en el cos, i a la cua una de molt gran. En total són dotze."

A Figueres els cignes que he trobat són de picaportes que representen el coll ondulat tan característic.

D'ous a Figueres n'hi ha molts, els més universals són els que rematen la torre Galatea i el Museu Dalí. Precisament, dins del Museu s'exposa un dels quadres del pintor que més em sedueixen. És la Leda atòmica, pintat el 1949. En ell Gala fa de Leda i podem pensar que Dalí és el cigne que la vol seduir.

Us deixo amb un vídeo molt bonic que he trobat sobre Leda i el cigne al youtube. La música és del compositor francès Saint Saëns: https://www.youtube.com/watch?v=YqSi0Ff0cdo